We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

N​Ò​MADES

by Smoking Souls

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR

     

1.
Alternativa 04:09
ALTERNATIVA Estar sec un dia de pluja Caminar si vas descalç la textura de les pedres sobre les teves mans Escollir per decidir, Decidir per arriscar Amb la por però amb les ganes de seguir-te allà on vas Entre plors i desconsols Entre crits i un cor ferit No tinguérem bona sort i junts volguérem fugir el que no ens mor ens reforça Amb cuirasses de cartró i si la pluja les mulla més ens valdrà sortir Sent els ocells arribar Obstacles i ombres no els detindran Ara que arriba l’hivern Consciències a l’ordre es van retirant i ara sent Sent les muntanyes tremolar Amb ràbia s'agafen les arrels Defensaran el que ara és seu Les seves flors caduquen però més tard rebrotaran Crearem l’alternativa, Al seu joc idealitzat De l’atzar als percentatges L’ofensiva és l’atac Decisions llegítimesl les accions didàctiques Amb la por però amb les ganes de seguir-te allà on vas Sent les muntanyes... Desperte a mitjanit tapat entre llençols és fosc per la finestra sent la pluja colpejar Descalç vaig avançant, amb por de trepitjar cada passa em deixa veure que hi haurà al meu voltant. Pressió al cor, seran, els meus malsons.
2.
Espera’m no et distàncies més enyore aventurar-me amb tu Per la senda que marcàrem entre estranys, els dos curiosa caixa de records en la cambra de l'oblit Ara oberta la memòria i el que som avui Em mires enfadada als ulls No aixeque el cap jo vull seguir Si jo continue espere que tu vingues amb mi Les ganes de plorar seran Les ganes de seguir avant Si jo continue espere que tu vingues amb mi. No hem deixat cap senyal Ni el rastre de les nostres mans La identitat del que som L’han esborrada amb la por Amb la seva por Serem l’herència del seu imperi que no oblidem aquell passat fosc Serem l’herència del seu imperi Que no deixem de ser la llum. Ja era tard, era de nit Tu amb el conflicte a l’esperit Ens han enganyat i ens sembla divertida la funció Sabérem reaccionar a temps Crear els llaços d'unitat Que la resposta que volem siga de llum i foc I ara ja hem activat El compte enrere ha començat Que l’explosió de colors siga per alçar la pols No hem deixat cap senyal Ni el rastre de les nostres mans La identitat del que som L’han esborrada amb la por Amb la seva por. Serem l’herència ... La força i l’estima d’aquells amants Que al llarg de la historia amagaven l’amor. La por que els teus avis van suportar L’hem heretada els fills de la nit. Som fills de la nit.
3.
Passatgers del món última parada equipatges sense pes més valdrà no portar res Passatgers del món el viatge s'acaba viure serà el nostre tren més val córrer o el perdrem Escalant muntanyes fins al cel on caurem? en buscar les sendes a l'infern ens perdrem No vull sentir res, no vull pensar més Tan sols buscar, cercar, la forma de trobar-nos No vull pensar més amb tu, ara que ens tenim a prop Busquem, trobem, la forma de quedar-nos ací final del meu trajecte correspondència amb els teus ulls línia set amb el teu cos L’epicentre del teu cor Al baixar a l’estació. Records d’aquells racons que semblen Habitar la imperfecció. Escalant muntanyes fins el cel, on caurem? en buscar les sendes a l'infern ens perdrem. No vull sentir res… Veure’t i deixar marxar el que més vols L’experiència d’abandonar Em crema el cor, Agafa’m amb força, No hi ha por Arrisquem la vida no hi ha por I recorde tots els moments i desitge tornar amb ells No he nascut per ofegar-me Vull marxar d’ací, més enllà Veure’t i deixar …
4.
Addictes 03:51
És aquell olor a fum Que s’impregnava en el meu abric I aleshores m’enrecorde Del que vam parlar ahir Aquelles flors blanques de tela Que decoraven l'aparador Son igual de suaus que el tacte Amb els teus cabells Aquell camí no l’hem perdut Aquelles ganes d’arribar Son l’esperança que ens motiva I ens ajuda a respirar Amb la certesa que al final Ens trobarem i entendrem Que tots els murs no són obstacles Són victòries per guanyar Pensa, inventa, la incertesa ens tempta i ara Som addictes, som una erupció de plaer Acariciant suaument els pits I ara som l’espècie en extinció, sense protegir Volem saciar el nostre instint Jo imaginava en aquell moment Que dins del vidre del got on bec Es reflectia el nostre esforç Semblaves més a prop I ara podrem estar perduts I al mateix temps ens podrem trobar Que la distancia sempre és curta Quan saps d'on vens i on vas Aquell camí no l’hem perdut Aquelles ganes … Pensa, inventa, la incertesa ens tempta i ara Som addictes, som…
5.
Naixem, plorem, creixem al temps Que ens diuen que no cridem tan fort Quan et fas gran la educació S’aprèn als carrers dels somnis Deixa’m creuar la ciutat Deixa’m sol M’acompanyen els teus ulls mare ara he decidit marxar I ara creus que no t’escolte La distància és el motiu De què jo seguisca viu Recorde el moment de la teua abraçada els dos en l’habitació per no tornar Al lloc on va créixer la meitat del que sóc avuí I ara tot sol em sent més viu Seré com l'ocell que emigra A un altre lloc on resguardar-se Del fred que congela les ments Deixa’m creuar el meu món Deixa’m sol M’acompanyen els teus ulls mare ara he decidit marxar I ara que jo ja t’escolte La distància és el motiu De que jo seguisca viu Recorde el moment de la teua abraçada els dos en l’habitació per no tornar Al lloc on va créixer la meitat del que soc avui Vull tornar, vull tornar, vèncer la distància i recordar velles histories junts
6.
Ganes de mirar-te Ganes de sentir-te Però avui la nit freda em mira a mi No hi han despedides de sobte et busque i no et veig Has eixit amb el teu millor vestit Sona el soroll i observe la por dels teus ulls Un dia més, es trenca una part del meu món No em vas dir que feies Que era el que amagaves Tan sols buscaves com arribar a la llum I ara mires endavant amb cadenes a les mans Però sabent que el missatge arribarà I jo et buscava i tu em buscaves a mi Jo no et trobava, tu no em trobaves a mi I ara que ens separen per pensar diferent Ara que ens vigilen perquè tenen por Ja canviarà s’alçarà tota la pols Ara que ens amaguen la veritat Ara ha arribat l’hora de començar a crear La solució ara esta en les nostres mans Perquè recordem la història Perquè no torne a passar I els records encara vius formen murs en l’oblit Per ensenyar i fer més fort el futur Reixes que ens separen Protegint la seva por I més enllà la gent plora pel demà No esperem respostes s'organitzem per capgirar La situació ara està en les nostres mans I jo et buscava i tu em buscaves a mi Jo no et trobava, tu no em trobaves a mi I ara que ens separen per pensar diferent Ara que ens vigilen… Perquè recordem … I ara sent la teva força Ara sembla estar a prop Perquè fins que no trenquem Tot allò que ens feia por No tornarem a trobar aquell sender. I no et buscava, et tenia prop de mi no et buscava, et tenia prop de mi.
7.
L'Exili 03:38
He de mirar Com intente acomiadar-me Com abandonar el lloc On vaig ser i on volia ser He de buscar avui Tot allò que vaig escriure Tot allò que va fallar, va acabar I ara he de marxar I en el meu destí no m'espera ningú Perquè si he nascut ací, Ací em vull quedar I no pesa l'equipatge perquè M’he deixat l'estima al teu costat . Enlairar-me sol, on no em trobe ningú Descobrir qui sóc, molt lluny del meu bressol I he de cridar, he de cridar, he de cridar més fort Imaginar, imaginar i arribar molt més lluny d'ací Ja hem arribat, L'estació semblava obscura Amb persones que com tu i com jo No espera ningú La soletat i el fred Ens donen la benvinguda Ens agafen de la mà, Sembla estrany, No les puc soltar I en el meu destí no m'espera ningú Perquè si he nascut ací, Ací em vull quedar I no pesa l'equipatge perquè M’he deixat l'estima al teu costat . Enlairar-me sol… Ara que ja he decidit tornar Ja no necessite buscar més Sols espere que si torne un dia allí Tu m'esperes i no dubtes més. I enlairar-me sol…
8.
El quadre 04:24
He despertat. M’he tornat a preguntar Quin moment he de canviar Per guanyar el combat. Un dibuix sense perfil, Ni forma ni sentit Que envaeix el meu desig, Vull pensar com serà. I suraré sobre els meus llenços, Faré nous colors Per descriure’t millor. Eres art en un racó, Pintura amb marc barroc, Mirada d’ulls nuets, Sinònim de pau. Sé que no és convenient el nostre secret. Sé com serà. Diran que sembla que visc obsessionat. Paradigma d’un passat, Buscaré la veritat, Els somriures dibuixats D’un perfil imaginat. Mira-la, mira-la T’he deixat núvols blancs i llum, Retocs d’un maquillatge que s’esborrarà. He creat amagat de tot Un primer esbós per calmar la fera. Sé que no és convenient el nostre secret… Paradigma ... I se m’esvara la tinta del roig del cor, I plora el blau dels ulls, la tristor augmenta I tot es torna negre i decadent, I es difumina, es mescla el paisatge Amb una boira densa. I pinte un sol al llenç que neteja el fons, El camp es torna verd, moren els marrons I tornes amb el vent, tot és festa, I sota els teus llençols hi ha una orquestra. T’he vist ballar amb pinzell T’he vist ballar, qui va furtar els colors al quadre. És músic, és pintor i ara és lladre. Paradigma ... Vaig matisant la realitat, Vull pensar que sols ho he imaginat.
9.
l'Escenari 03:38
He d’ eixir a escena Tot sembla preparat Ja sent les veus cridar Ja s'encenen les llums. L'aire del ventilador Refresca els somnis L'abraçada dels companys Abans de la funció L'energia elèctrica Distorsionarà Et mire i et sorprens Del vincle que hem creat El valor de la cançó Alimenta el respirar No sé qui ets avui Pot ser tampoc demà. Una nit fantàstica Elèctrica, idíl·lica, Una nit enèrgica Que ens incendia l'esperit I ara ja ho hem decidit Ser el públic de la nit Perquè ja descansarem Quan arribe el matí. No hem perdut la força I aquest moment Serà una espiral, Adrenalínica. L'escenari ja més mai serà buit Jo cree el meu soroll, Tu el pintes de color. Una nit fantàstica … Ensenya a aguantar L' equilibri, Emocional, conceptual. No canviarà el món Però potser canvie La nostra manera D'entendre-ho tot. I les mirades formen un mar d’estreles Els cossos es fonen en la nit I augmenta el soroll I puja el calor.
10.
Una suau i dolça llum Deixa veure un dia nou, tanmateix el teu sospir silenciat. I em preguntes que ha passat Que perquè ja no sóc el d’ahir M’impressione al recordar-ho Considere abandonar Anestesiada llibertat Incontrolable vida. I amb el diluvi Idees per canviar la meua obediència M’ajuda a despertar I amb la fermesa que això suposa No em deixa entendre res, M’ajuda a caminar Una freda i llarga nit Jo em pregunte que he de fer Tu m’apropes el teu cos, la calor. I les gotes dels teus ulls, Ara cauen i es sequen del vent Delicada situació al mirar. Considere abandonar Anestesiada llibertat Incontrolable vida. I amb el diluvi… Llums maquillen la imatge, No saps com amagar el teu present Càmeres amb l’objectiu trencat Que fotografien un desert gelat Considere abandonar Anestesiada llibertat, Incontrolable vida I amb el diluvi… No canviarem el motiu Perquè no pares de pensar Entre tu i jo la raó.
11.
Nòmades 04:23
Ser capaç d’imaginar Els poemes i relats Que ningú ha escrit. Seré l’ombra que els teus ulls Demanen per poder mirar l’horitzó. El teu horitzó. Volíem jugar on sabíem que estava prohibit, I arribar fins el cim per recordar Que ningú ens podria parar. Cantes la cançó I els meus llavis freguen amb els teus, Apagant la tendra veu que tens, Evadits de tot. Nòmades en la ciutat, El nostre instint per escapar, Escapar d’allí. Sols ens divertim quan ens trobem Entre la gent i desitgem Escapar d’allí. Volíem acariciar Suaus paraules que amb el vent Feien tremolar el sol. Totes les nostres arrels Que volem recuperar Del pas del temps, Del pas del temps. Volíem jugar on sabíem… Nòmades en la ciutat El nostre instint per escapar… I quan torne als descampats Trobe els somriures soterrats Entre les runes dels antics refugis. Una tempesta d’estiu, L’aigua corrent entre els dits Amb les promeses que mai no complirem. I quan la lluna em torna a fer callar Només voldria fugir al teu costat Per sentir-nos de nou com dos feres, Vencent la por, només tu i jo.

credits

released January 1, 2015

license

all rights reserved

tags

about

Smoking Souls Pego, Spain

contact / help

Contact Smoking Souls

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Smoking Souls, you may also like: