1. |
Alternativa
04:09
|
|||
ALTERNATIVA
Estar sec un dia de pluja
Caminar si vas descalç
la textura de les pedres
sobre les teves mans
Escollir per decidir,
Decidir per arriscar
Amb la por però amb les ganes
de seguir-te allà on vas
Entre plors i desconsols
Entre crits i un cor ferit
No tinguérem bona sort
i junts volguérem fugir
el que no ens mor ens reforça
Amb cuirasses de cartró
i si la pluja les mulla
més ens valdrà sortir
Sent els ocells arribar
Obstacles i ombres no els detindran
Ara que arriba l’hivern
Consciències a l’ordre es van retirant i ara sent
Sent les muntanyes tremolar
Amb ràbia s'agafen les arrels
Defensaran el que ara és seu
Les seves flors caduquen però més tard rebrotaran
Crearem l’alternativa,
Al seu joc idealitzat
De l’atzar als percentatges
L’ofensiva és l’atac
Decisions llegítimesl
les accions didàctiques
Amb la por però amb les ganes
de seguir-te allà on vas
Sent les muntanyes...
Desperte a mitjanit
tapat entre llençols
és fosc per la finestra
sent la pluja colpejar
Descalç vaig avançant,
amb por de trepitjar
cada passa em deixa veure
que hi haurà al meu voltant.
Pressió al cor, seran,
els meus malsons.
|
||||
2. |
Fills de la nit
03:53
|
|||
Espera’m no et distàncies més
enyore aventurar-me amb tu
Per la senda que marcàrem
entre estranys, els dos
curiosa caixa de records
en la cambra de l'oblit
Ara oberta la memòria
i el que som avui
Em mires enfadada als ulls
No aixeque el cap jo vull seguir
Si jo continue espere que tu vingues amb mi
Les ganes de plorar seran
Les ganes de seguir avant
Si jo continue espere que tu vingues amb mi.
No hem deixat cap senyal
Ni el rastre de les nostres mans
La identitat del que som
L’han esborrada amb la por
Amb la seva por
Serem l’herència del seu imperi
que no oblidem aquell passat fosc
Serem l’herència del seu imperi
Que no deixem de ser la llum.
Ja era tard, era de nit
Tu amb el conflicte a l’esperit
Ens han enganyat i ens sembla divertida la funció
Sabérem reaccionar a temps
Crear els llaços d'unitat
Que la resposta que volem siga de llum i foc
I ara ja hem activat
El compte enrere ha començat
Que l’explosió de colors
siga per alçar la pols
No hem deixat cap senyal
Ni el rastre de les nostres mans
La identitat del que som
L’han esborrada amb la por
Amb la seva por.
Serem l’herència ...
La força i l’estima d’aquells amants
Que al llarg de la historia amagaven l’amor.
La por que els teus avis van suportar
L’hem heretada els fills de la nit.
Som fills de la nit.
|
||||
3. |
Passatgers del món
04:51
|
|||
Passatgers del món
última parada
equipatges sense pes
més valdrà no portar res
Passatgers del món
el viatge s'acaba
viure serà el nostre tren
més val córrer o el perdrem
Escalant muntanyes fins al cel
on caurem?
en buscar les sendes a l'infern
ens perdrem
No vull sentir res, no vull pensar més
Tan sols buscar, cercar, la forma de trobar-nos
No vull pensar més amb tu, ara que ens tenim a prop
Busquem, trobem, la forma de quedar-nos ací
final del meu trajecte
correspondència amb els teus ulls
línia set amb el teu cos
L’epicentre del teu cor
Al baixar a l’estació.
Records d’aquells racons que semblen
Habitar la imperfecció.
Escalant muntanyes fins el cel,
on caurem?
en buscar les sendes a l'infern
ens perdrem.
No vull sentir res…
Veure’t i deixar marxar
el que més vols
L’experiència d’abandonar
Em crema el cor,
Agafa’m amb força,
No hi ha por
Arrisquem la vida
no hi ha por
I recorde tots els moments
i desitge tornar amb ells
No he nascut per ofegar-me
Vull marxar d’ací, més enllà
Veure’t i deixar …
|
||||
4. |
Addictes
03:51
|
|||
És aquell olor a fum
Que s’impregnava en el meu abric
I aleshores m’enrecorde
Del que vam parlar ahir
Aquelles flors blanques de tela
Que decoraven l'aparador
Son igual de suaus que el tacte
Amb els teus cabells
Aquell camí no l’hem perdut
Aquelles ganes d’arribar
Son l’esperança que ens motiva
I ens ajuda a respirar
Amb la certesa que al final
Ens trobarem i entendrem
Que tots els murs no són obstacles
Són victòries per guanyar
Pensa, inventa, la incertesa ens tempta i ara
Som addictes, som una erupció de plaer
Acariciant suaument els pits
I ara som l’espècie en extinció, sense protegir
Volem saciar el nostre instint
Jo imaginava en aquell moment
Que dins del vidre del got on bec
Es reflectia el nostre esforç
Semblaves més a prop
I ara podrem estar perduts
I al mateix temps ens podrem trobar
Que la distancia sempre és curta
Quan saps d'on vens i on vas
Aquell camí no l’hem perdut
Aquelles ganes …
Pensa, inventa, la incertesa ens tempta i ara
Som addictes, som…
|
||||
5. |
Carrer dels somnis
04:03
|
|||
Naixem, plorem, creixem al temps
Que ens diuen que no cridem tan fort
Quan et fas gran la educació
S’aprèn als carrers dels somnis
Deixa’m creuar la ciutat
Deixa’m sol
M’acompanyen els teus ulls
mare ara he decidit marxar
I ara creus que no t’escolte
La distància és el motiu
De què jo seguisca viu
Recorde el moment de la teua abraçada
els dos en l’habitació per no tornar
Al lloc on va créixer la meitat del que sóc avuí
I ara tot sol em sent més viu
Seré com l'ocell que emigra
A un altre lloc on resguardar-se
Del fred que congela les ments
Deixa’m creuar el meu món
Deixa’m sol
M’acompanyen els teus ulls
mare ara he decidit marxar
I ara que jo ja t’escolte
La distància és el motiu
De que jo seguisca viu
Recorde el moment de la teua abraçada
els dos en l’habitació per no tornar
Al lloc on va créixer la meitat del que soc avui
Vull tornar, vull tornar, vèncer la distància i recordar
velles histories junts
|
||||
6. |
La nostra força
05:46
|
|||
Ganes de mirar-te
Ganes de sentir-te
Però avui la nit freda em mira a mi
No hi han despedides
de sobte et busque i no et veig
Has eixit amb el teu millor vestit
Sona el soroll i observe la por dels teus ulls
Un dia més, es trenca una part del meu món
No em vas dir que feies
Que era el que amagaves
Tan sols buscaves com arribar a la llum
I ara mires endavant amb cadenes a les mans
Però sabent que el missatge arribarà
I jo et buscava i tu em buscaves a mi
Jo no et trobava, tu no em trobaves a mi
I ara que ens separen per pensar diferent
Ara que ens vigilen perquè tenen por
Ja canviarà s’alçarà tota la pols
Ara que ens amaguen la veritat
Ara ha arribat l’hora de començar a crear
La solució ara esta en les nostres mans
Perquè recordem la història
Perquè no torne a passar
I els records encara vius formen murs en l’oblit
Per ensenyar i fer més fort el futur
Reixes que ens separen
Protegint la seva por
I més enllà la gent plora pel demà
No esperem respostes
s'organitzem per capgirar
La situació ara està en les nostres mans
I jo et buscava i tu em buscaves a mi
Jo no et trobava, tu no em trobaves a mi
I ara que ens separen per pensar diferent
Ara que ens vigilen…
Perquè recordem …
I ara sent la teva força
Ara sembla estar a prop
Perquè fins que no trenquem
Tot allò que ens feia por
No tornarem a trobar aquell sender.
I no et buscava, et tenia prop de mi
no et buscava, et tenia prop de mi.
|
||||
7. |
L'Exili
03:38
|
|||
He de mirar
Com intente acomiadar-me
Com abandonar el lloc
On vaig ser i on volia ser
He de buscar avui
Tot allò que vaig escriure
Tot allò que va fallar, va acabar
I ara he de marxar
I en el meu destí no m'espera ningú
Perquè si he nascut ací,
Ací em vull quedar
I no pesa l'equipatge perquè
M’he deixat l'estima al teu costat .
Enlairar-me sol, on no em trobe ningú
Descobrir qui sóc, molt lluny del meu bressol
I he de cridar, he de cridar, he de cridar més fort
Imaginar, imaginar i arribar molt més lluny d'ací
Ja hem arribat,
L'estació semblava obscura
Amb persones que com tu i com jo
No espera ningú
La soletat i el fred
Ens donen la benvinguda
Ens agafen de la mà,
Sembla estrany,
No les puc soltar
I en el meu destí no m'espera ningú
Perquè si he nascut ací,
Ací em vull quedar
I no pesa l'equipatge perquè
M’he deixat l'estima al teu costat .
Enlairar-me sol…
Ara que ja he decidit tornar
Ja no necessite buscar més
Sols espere que si torne un dia allí
Tu m'esperes i no dubtes més.
I enlairar-me sol…
|
||||
8. |
El quadre
04:24
|
|||
He despertat.
M’he tornat a preguntar
Quin moment he de canviar
Per guanyar el combat.
Un dibuix sense perfil,
Ni forma ni sentit
Que envaeix el meu desig,
Vull pensar com serà.
I suraré sobre els meus llenços,
Faré nous colors
Per descriure’t millor.
Eres art en un racó,
Pintura amb marc barroc,
Mirada d’ulls nuets,
Sinònim de pau.
Sé que no és convenient el nostre secret.
Sé com serà.
Diran que sembla que visc obsessionat.
Paradigma d’un passat,
Buscaré la veritat,
Els somriures dibuixats
D’un perfil imaginat.
Mira-la, mira-la
T’he deixat núvols blancs i llum,
Retocs d’un maquillatge que s’esborrarà.
He creat amagat de tot
Un primer esbós per calmar la fera.
Sé que no és convenient el nostre secret…
Paradigma ...
I se m’esvara la tinta del roig del cor,
I plora el blau dels ulls, la tristor augmenta
I tot es torna negre i decadent,
I es difumina, es mescla el paisatge
Amb una boira densa.
I pinte un sol al llenç que neteja el fons,
El camp es torna verd, moren els marrons
I tornes amb el vent, tot és festa,
I sota els teus llençols hi ha una orquestra.
T’he vist ballar amb pinzell
T’he vist ballar, qui va furtar els colors al quadre.
És músic, és pintor i ara és lladre.
Paradigma ...
Vaig matisant la realitat,
Vull pensar que sols ho he imaginat.
|
||||
9. |
l'Escenari
03:38
|
|||
He d’ eixir a escena
Tot sembla preparat
Ja sent les veus cridar
Ja s'encenen les llums.
L'aire del ventilador
Refresca els somnis
L'abraçada dels companys
Abans de la funció
L'energia elèctrica
Distorsionarà
Et mire i et sorprens
Del vincle que hem creat
El valor de la cançó
Alimenta el respirar
No sé qui ets avui
Pot ser tampoc demà.
Una nit fantàstica
Elèctrica, idíl·lica,
Una nit enèrgica
Que ens incendia l'esperit
I ara ja ho hem decidit
Ser el públic de la nit
Perquè ja descansarem
Quan arribe el matí.
No hem perdut la força
I aquest moment
Serà una espiral,
Adrenalínica.
L'escenari ja més mai serà buit
Jo cree el meu soroll,
Tu el pintes de color.
Una nit fantàstica …
Ensenya a aguantar
L' equilibri,
Emocional, conceptual.
No canviarà el món
Però potser canvie
La nostra manera
D'entendre-ho tot.
I les mirades formen un mar d’estreles
Els cossos es fonen en la nit
I augmenta el soroll
I puja el calor.
|
||||
10. |
Incontrolable vida
03:57
|
|||
Una suau i dolça llum
Deixa veure un dia nou,
tanmateix el teu sospir silenciat.
I em preguntes que ha passat
Que perquè ja no sóc el d’ahir
M’impressione al recordar-ho
Considere abandonar
Anestesiada llibertat
Incontrolable vida.
I amb el diluvi
Idees per canviar la meua obediència
M’ajuda a despertar
I amb la fermesa que això suposa
No em deixa entendre res,
M’ajuda a caminar
Una freda i llarga nit
Jo em pregunte que he de fer
Tu m’apropes el teu cos, la calor.
I les gotes dels teus ulls,
Ara cauen i es sequen del vent
Delicada situació al mirar.
Considere abandonar
Anestesiada llibertat
Incontrolable vida.
I amb el diluvi…
Llums maquillen la imatge,
No saps com amagar el teu present
Càmeres amb l’objectiu trencat
Que fotografien un desert gelat
Considere abandonar
Anestesiada llibertat,
Incontrolable vida
I amb el diluvi…
No canviarem el motiu
Perquè no pares de pensar
Entre tu i jo la raó.
|
||||
11. |
Nòmades
04:23
|
|||
Ser capaç d’imaginar
Els poemes i relats
Que ningú ha escrit.
Seré l’ombra que els teus ulls
Demanen per poder mirar l’horitzó.
El teu horitzó.
Volíem jugar on sabíem que estava prohibit,
I arribar fins el cim per recordar
Que ningú ens podria parar.
Cantes la cançó
I els meus llavis freguen amb els teus,
Apagant la tendra veu que tens,
Evadits de tot.
Nòmades en la ciutat,
El nostre instint per escapar,
Escapar d’allí.
Sols ens divertim quan ens trobem
Entre la gent i desitgem
Escapar d’allí.
Volíem acariciar
Suaus paraules que amb el vent
Feien tremolar el sol.
Totes les nostres arrels
Que volem recuperar
Del pas del temps,
Del pas del temps.
Volíem jugar on sabíem…
Nòmades en la ciutat
El nostre instint per escapar…
I quan torne als descampats
Trobe els somriures soterrats
Entre les runes dels antics refugis.
Una tempesta d’estiu,
L’aigua corrent entre els dits
Amb les promeses que mai no complirem.
I quan la lluna em torna a fer callar
Només voldria fugir al teu costat
Per sentir-nos de nou com dos feres,
Vencent la por, només tu i jo.
|
Streaming and Download help
If you like Smoking Souls, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp